Estudi de la distribució dels compostos organoclorats en els organismes fluvials sota la influència dels efluents d'una planta clor-àlcali (riu Ebre, entre Mequinensa i el Delta) [Fitxer informàtic] / David Huertas López ; [dirigida per: Joan Grimalt Obrador, Francisco Javier Santos Vicente]
Huertas López, David


2016
Dirigida per: Grimalt Obrador, Joan; Santos Vicente, Francisco Javier. Universitat de Barcelona. Departament de Química Analítica, 2015
1 recurs electrònic

Els compostos orgànics persistents (COPs) són un conjunt de contaminants que comparteixen una sèrie de característiques comuns. Com el seu nom indica, poden romandre en el medi ambient durant llargs períodes de temps, són molt estables i no es degraden amb facilitat. D'altra banda són tòxics i a causa de les seves propietats fisico-químiques es distribueixen per tot el planeta transportant-se a llocs remots allunyats dels focus emissors. A més, en ser lipofílics, tenen una gran capacitat de bioacumulació en els organismes i per tant es biomagnifiquen al llarg de les xarxes tròfiques. La producció de compostos organoclorats durant el darrer segle per part de l'empresa cloroªàlcali situada a Flix (al sud oest de Catalunya), ha donat lloc a l'acumulació de fangs contaminats a l'embassament d'aquesta població. Tradicionalment, en relació a les concentracions de contaminants orgànics, els organismes han estat tractats de forma parcial en tot aquest tram final del riu Ebre. Es per aquesta raó que en aquesta tesi s'ha realitzat un estudi més complet de la seva distribució i impacte sobre tots els nivells de les xarxes tròfiques fluvials tot començant pels nivells tròfics inferiors i incloent els principals depredadors. Això ha representat l'anàlisi de diversos compostos organoclorats en diferents matrius biòtiques i abiòtiques: els clorobenzens (PeCB i HCB), els policlorobifenils (PCBs), els hexaclorociclohexans (HCHs), el diclorodifeniltricloroetà (DDT) i els seus metabòlits, així com també els policloroestirens (PCEs). Per complementar la recerca s'ha volgut estudiar la presència d'aquests compostos a llocs allunyats de les principals fonts d'emissió. Per fer això, s'han analitzat mostres al llarg de tot el tram baix del riu Ebre, per comprovar si hi havia diferències de concentracions respecte a l'embassament de Flix, diferències en els patrons de distribució de COPs, o en els fenòmens de biomagnificació d'aquests compostos. Així mateix aquesta tesi estudia l'impacte que ha tingut la fàbrica clor-àlcali situada a l'embassament de Flix sobre les xarxes tròfiques del darrer tram del riu Ebre, i com aquest focus de contaminació puntual, ha afectat els llocs situats a distàncies llargues de les emissions i abocaments. Primer s'estudien les concentracions de COPs i les relacions entre els nivells tròfics inferiors de l'embassament de Flix. En segon lloc s'avaluen els nivells de contaminants que tenen els peixos tant a l'embassament com aigües avall. En tercer lloc es determina l'efecte que tenen els compostos organoclorats en els estadis superiors de les xarxes tròfiques fluvials: els ocells. Per finalitzar, es condensa tota la informació relacionada amb la biomagnificació dels contaminants al llarg de la xarxa tròfica dins de l'embassament de Flix.

Patterns of accumulation of persistent organic pollutants in human populations [Fitxer informàtic] / Mercè Garí de Barbarà ; [dirigida per: Joan Grimalt Obrador]
Garí de Barbarà, Mercè


2014
Dirigida per: Grimalt Obrador, Joan. Universitat Pompeu Fabra. Departament de Ciències Experimentals i de la Salut, 2013
1 recurs electrònic

Aquest estudi avalua els nivells i els patrons d'acumulació d'un ampli ventall de contaminants orgànics persistents (COPs) en la població humana. Compren dues classes de COPs, específicament els compos tos organoclorats (OCs) i els polibromodifenil eters (PBDEs), i se centra en la població de Catalunya, un país mediterrani del sud-oest d'Europa amb uns sectors agrícola i industrial actius. La recerca descrita en aquest estudi es basa en una enquesta de salut pública duta a terme per la Generalitat de Catalunya el 2002, que va incloure en examen de salut i l'extracció d'una mostra de sang per a 919 persones. Les concentracions d'aquests contaminants en les mostres de sèrum es van determinat mitjançant tècniques de cromatogra a de gasos i espectrometria de masses. En aquesta recerca s'ha dissenyat una metodologia específica per tal de millorar la detecció dels compostos organoclorats en mostres de sèrum humà. A mes, les concentracions de COPs s'han contrastat amb una sèrie de factors sòcio-demogràfics, amb una especial atenció al sexe, l'edat i l'índex de massa corporal (IMC). Finalment, l'estudi proporciona avaluacions complementàries sobre els COPs en altres llocs de Catalunya, incloent el municipi de Flix, que acull una fàbrica de productes químics; i sobre el mercuri, un contaminant persistent inorgànic, a la població infantil de l'illa de Menorca. En resum, aquesta recerca combina una diversitat de contaminants, mètodes analítics i àrees geogràfiques per tal d'explorar l'associació entre la contaminació medioambiental i la salut humana.

Contaminació per compostos orgànics persistents en el sistema fluvial del riu Ebre [Fitxer informàtic] / Carme Bosch i Suades ; director de tesi: Joan Grimalt ; tutora: María Teresa Galcerán
Bosch i Suades, Carme


Barcelona : Universitat de Barcelona, [2010?]
Dirigida per: Grimalt Obrador, Joan; Galcerán Huguet, M. Teresa. Universitat de Barcelona. Departament de Química Analítica, 2009
Un fitxer electrònic
Programa de doctorat de Química Análitica del Medi Ambient i la Pol·lució, bienni 2005-2006. Bibliografia.

Indicadores químicos de combustión en un hogar del paleolítico medio del yacimiento de Mediona I (Alt Penedès, Barcelona) / Joan Miquel Lozano, Rafel Simó, Joan O. Grimalt, [et al.]



En: Trabajos de Prehistoria. Madrid, núm. 52 (febrer 1995), p. 145-155 : il.

L'aplicació de l'anàlisi química orgànica a mostres arqueològiques és una tècnica de nou desenvolupament. L'estudi de la fracció lipidica, això és la fracció de matèria extraible mitjançant disolvents orgànics, de restes sedimentàries en jaciments permet recuperar una informació inaccesible a altres tècniques d'identificació aplicades a l'arqueologia. Aquest article descriu de forma comparativa la fracció aromàtica del sediment en l'interior i en l'exterior d'un àrea de combustió en un jaciment paleolític previament excavat. Així mateix, presenta l'anàlisi d'indicadors químics pirogènics amb una tècnica de gran potencial per a la identificació d'àrees de combustió en jaciments on aquests no estan clarament definits (taques sense carbons, agrupació de pedres sense evidències externes de termoalteració, etc) sempre comparant-les amb mostres de sediment no termoalterat del mateix nivell arqueològic.